Com a darrera aportació al blog, destacaria dues reunions de coordinació que he mantingut amb la meva tutora de pràctiques i la cap d’estudis de l’escola, que en el meu cas es tracta de la mateixa persona.
En primer lloc, em vaig reunir amb la tutora per comentar com anaven fins al moment les pràctiques en el centre: impressions, temps dedicat i seguiment del pla de treball presentat. En principi, i tret d’alguna petita adaptació d’horaris, he pogut seguir el plannig previst. Tant les observacions de les diferents activitats d’aula, com les activitats de l’STO, la recopilació de la informació i les entrevistes amb els diferents professionals del Centre, han estat molt interessants i m’he sentit molt acollida i respectada. Tot això m’ha servit per anar concretant com serà lla memòria final de l’assignatura.
Fem un repàs/recordatori dels objectius que m’havia plantejat i m’aconsella alguna consigna sobre com continuar les meves pràctiques i els aspectes més rellevants de l’organització que hauria de contemplar el treball final de l’assignatura.
Pel que fa a l’entrevista com a cap d’estudis de l’escola, la meva intenció es centra en conèixer els documents del Centre i posterior recull de la informació més rellevant. Se`m faciliten el PEC, PCC, el Pla Anual i diferents programacions d’aula per tal d’anar conformant una idea de la línea ideològica del Centre, en general, així com una visió més concreta de l’abordatge que fan sobre el Trànsit a la Vida Adulta dels nois/es que formen el grup de secundària. També els PI dels dos alumnes en que centraré la memòria.
La valoració ha estat positiva. Per una banda la documentació analitzada és útil i de gran interès , per un altre, el seguiment tutorial m’aporta major seguretat i em resolt dubtes que em van sorgint.
martes, 25 de mayo de 2010
martes, 11 de mayo de 2010
RECOLLIDA I BUIDADTGE D’INFORMACIÓ SOBRE DIFERENTS ACTIVITATS DE L’STO : Entrevista una educadora de l’STO i observació d’una jornada a l’STO ( 5
Per una altre banda, he realitzat també reunió amb una educadora d’un dels serveis al quals podrien accedir els dos alumnes observats, i he assistit a una de les activitats que tenen lloc. Concretament es tracta d’una professional que desenvolupa tres dies a la setmana l’activitat del Poble Espanyol, mentre que la resta de la setmana es troba a un dels espais de l’STO a Vallvidrera. ( Per tal de poder realitzar una observació de l’activitat, he fet una modificació en el meu planning de pràctiques inicial)
Comença l’entrevista amb l’educadora explicant-me que té al seu càrrec set usuaris amb nivells competencials diversos, amb edats compreses entre els 22 i els 45 anys. El grup varia de localització al llarg de la setmana, però es manté fix en quant a nombre i membres. La intenció és que tots els nostres usuaris es beneficiïn directament d'aquest entorn, per això es porta a terme un sistema de rotació que possibilita oferir aquesta activitat a més d’un grup.
M’explica també que en l’espai del Poble Espanyol es podem realitzar diferents activitats. Ella en concret es centra en activitats d’artesania ( cartró pedra i complements dels pessebres ) . Es tracta d’un espai creat amb la intenció de donar un pas més en l'ajustament de l'organització i estructures del STO a les necessitats específiques de cadascun dels usuaris i aportant nous elements en la seva normalització social. Continua subratllant que un altre element important d’aquesta experiència és que permet mostrar a la societat, en un context completament obert i integrador el caràcter i dimensió de les limitacions i capacitats que tenen els usuaris que s’atenen en el Centre, més enllà dels prejudicis existents, sorgits del propi desconeixement.
Destaca que aquest entorn és privilegiat per a treballar aspectes com:
• Proporcionar activitats de desenvolupament sòcio-emocional relacionades amb la
confiança, autonomia, iniciativa, domini i identitat.
• Incrementar les activitats i conductes adaptatives.
• Fer i mantenir amics.
• Utilitzar habilitats socials adequades.
• Establir compromisos.
• Percepció d'utilitat social.
• Oferir ajuda i ser ajudat per uns altres.
Tot això fomentat a través de:
• Utilització del transport públic.
• Participació en activitats recreatives o d'oci comunitàries.
• Utilització de serveis de la comunitat.
• Realització de treballs ocupacionals.
• Interactuar amb altres persones.
Tots els usuaris realitzen activitats complementàries, que varien segons les particularitats i necessitats individuals. Algunes d’aquestes poden ser: esport, piscina, fisioteràpia,…
Haig de destacar que es tracta d’un espai acollidor, on el grup mostra una actitud tranquil•la i predisposada al treball. Es respecten els ritmes individuals de feina, fet que fomenta i facilita un ambient relaxat.
Compta amb les adaptacions i els materials necessaris per atendre a les característiques individuals dels usuaris ( plafons de comunicació, estris de treball, ...).
Ha estat una sessió enriquidora i agradable, malgrat la pluja que va caure durant tota la jornada de visita...
Comença l’entrevista amb l’educadora explicant-me que té al seu càrrec set usuaris amb nivells competencials diversos, amb edats compreses entre els 22 i els 45 anys. El grup varia de localització al llarg de la setmana, però es manté fix en quant a nombre i membres. La intenció és que tots els nostres usuaris es beneficiïn directament d'aquest entorn, per això es porta a terme un sistema de rotació que possibilita oferir aquesta activitat a més d’un grup.
M’explica també que en l’espai del Poble Espanyol es podem realitzar diferents activitats. Ella en concret es centra en activitats d’artesania ( cartró pedra i complements dels pessebres ) . Es tracta d’un espai creat amb la intenció de donar un pas més en l'ajustament de l'organització i estructures del STO a les necessitats específiques de cadascun dels usuaris i aportant nous elements en la seva normalització social. Continua subratllant que un altre element important d’aquesta experiència és que permet mostrar a la societat, en un context completament obert i integrador el caràcter i dimensió de les limitacions i capacitats que tenen els usuaris que s’atenen en el Centre, més enllà dels prejudicis existents, sorgits del propi desconeixement.
Destaca que aquest entorn és privilegiat per a treballar aspectes com:
• Proporcionar activitats de desenvolupament sòcio-emocional relacionades amb la
confiança, autonomia, iniciativa, domini i identitat.
• Incrementar les activitats i conductes adaptatives.
• Fer i mantenir amics.
• Utilitzar habilitats socials adequades.
• Establir compromisos.
• Percepció d'utilitat social.
• Oferir ajuda i ser ajudat per uns altres.
Tot això fomentat a través de:
• Utilització del transport públic.
• Participació en activitats recreatives o d'oci comunitàries.
• Utilització de serveis de la comunitat.
• Realització de treballs ocupacionals.
• Interactuar amb altres persones.
Tots els usuaris realitzen activitats complementàries, que varien segons les particularitats i necessitats individuals. Algunes d’aquestes poden ser: esport, piscina, fisioteràpia,…
Haig de destacar que es tracta d’un espai acollidor, on el grup mostra una actitud tranquil•la i predisposada al treball. Es respecten els ritmes individuals de feina, fet que fomenta i facilita un ambient relaxat.
Compta amb les adaptacions i els materials necessaris per atendre a les característiques individuals dels usuaris ( plafons de comunicació, estris de treball, ...).
Ha estat una sessió enriquidora i agradable, malgrat la pluja que va caure durant tota la jornada de visita...
lunes, 10 de mayo de 2010
RECOLLIDA I BUIDADTGE D’INFORMACIÓ SOBRE DIFERENTS ACTIVITATS DE L’STO : Entrevista amb el psicòleg de l’STO ( 1.30 h )
M’agradaria també poder reflectir en el bloc com a estat el meu contacte amb el servei de l’STO del Centre. Els objectius es centraven sobretot en conèixer les diferents activitats que es desenvolupen al STO, així com conèixer les habilitats que es requereixen per a desenvolupar les diferents activitats.
En primer lloc vaig fer una entrevista amb el coordinador/psicòleg del servei, el qual em va informar tant del funcionament del seu funcionament i com de la seva organització, activitats principals que es desenvolupen i perfils d’usuaris que conformen el servei.
A grans trets, m’agradaria destacar en aquest espai la informació més rellevant :
m'expliquen que actualment podem diferenciar dos serveis d’STO al centre. En primer lloc el servei localitzat dintre de la finca del Centre, al Poble de Vallvidrera ( dintre del qual es troba l’activitat del Poble Espanyol), en segon lloc el servei de taller ocupacional del carrer Canet, creat aquest curs. Tant en un servei com en un altre s’atenen nois/es majors de 21 anys i que presenten un percentatge de minusvalidesa inferior al 65%.
Hem destaca que parteixen del concepte de persona adulta, amb les conseqüents connotacions i realitats de normalització, integració sòcio-personal , respecte I millora de la Qualitat de Vida se’n deriven .
Es parteix del concepte de treball com a eix central de la teràpia ocupacional, que ofereix sentit i valor constructiu a tot el conjunt d'activitats d'ajustament personal i social que es duen a terme amb els usuaris. També em destaca la importància de l’entorn laboral adequat, ja que potencia el creixement, maduresa i equilibri. S’incideixen en aspectes com ara:
. Foment d'actituds cooperatives
. Foment de relacions interpersonals.
. Sentit de la realitat.
. Observació de normes.
. Puntualitat.
. Qualitat i quantitat de feina.
. Comprensió d'ordres i consignes.
. Autocorrecció.
. Atenció, motivació i concentració.
. Satisfacció personal i potenciació de les pròpies decisions.
També m’informa de la distribució d'activitats. Seria la següent:
a) 45-50%- Ocupació terapèutica per seccions, amb tasques senzilles de manipulats, artesania de pessebres, manteniment i productes culinaris i artesans elaborats.
b) 50-55%- Ajustament personal i social de l'usuari, entès com el conjunt d'activitats que tenen per objecte una habilitació estructural de la persona i una relació amb l'entorn físic. (Qüestions adaptatives, lleure, psicomotricitat, esport, vacances, fisioteràpia, SAAC- grups de conversa, informàtica funcional, sortides socialització.....).
A grans trets els usuaris realitzen les tasques següents:
1- Artesania i costura (pessebres, cartró pedra, centres...)
2- Manteniment exteriors i jardineria
3- Manipulats de :ferro, plàstic i paper.
4-Elaboració productes alimentaris artesans (ametlles, oli, vinagre, .)
Depenen del grup i/o dia de la setmana es realitzen una o altre activitat
En general ha estat una entrevista molt interessant que m’ha ofert altre visió del Centre fóra de l’àmbit escolar. La informació facilitada ha estat adequada i de gran interès. També és d’agrair que s’han adaptant als meus interessos i demandes
En primer lloc vaig fer una entrevista amb el coordinador/psicòleg del servei, el qual em va informar tant del funcionament del seu funcionament i com de la seva organització, activitats principals que es desenvolupen i perfils d’usuaris que conformen el servei.
A grans trets, m’agradaria destacar en aquest espai la informació més rellevant :
m'expliquen que actualment podem diferenciar dos serveis d’STO al centre. En primer lloc el servei localitzat dintre de la finca del Centre, al Poble de Vallvidrera ( dintre del qual es troba l’activitat del Poble Espanyol), en segon lloc el servei de taller ocupacional del carrer Canet, creat aquest curs. Tant en un servei com en un altre s’atenen nois/es majors de 21 anys i que presenten un percentatge de minusvalidesa inferior al 65%.
Hem destaca que parteixen del concepte de persona adulta, amb les conseqüents connotacions i realitats de normalització, integració sòcio-personal , respecte I millora de la Qualitat de Vida se’n deriven .
Es parteix del concepte de treball com a eix central de la teràpia ocupacional, que ofereix sentit i valor constructiu a tot el conjunt d'activitats d'ajustament personal i social que es duen a terme amb els usuaris. També em destaca la importància de l’entorn laboral adequat, ja que potencia el creixement, maduresa i equilibri. S’incideixen en aspectes com ara:
. Foment d'actituds cooperatives
. Foment de relacions interpersonals.
. Sentit de la realitat.
. Observació de normes.
. Puntualitat.
. Qualitat i quantitat de feina.
. Comprensió d'ordres i consignes.
. Autocorrecció.
. Atenció, motivació i concentració.
. Satisfacció personal i potenciació de les pròpies decisions.
També m’informa de la distribució d'activitats. Seria la següent:
a) 45-50%- Ocupació terapèutica per seccions, amb tasques senzilles de manipulats, artesania de pessebres, manteniment i productes culinaris i artesans elaborats.
b) 50-55%- Ajustament personal i social de l'usuari, entès com el conjunt d'activitats que tenen per objecte una habilitació estructural de la persona i una relació amb l'entorn físic. (Qüestions adaptatives, lleure, psicomotricitat, esport, vacances, fisioteràpia, SAAC- grups de conversa, informàtica funcional, sortides socialització.....).
A grans trets els usuaris realitzen les tasques següents:
1- Artesania i costura (pessebres, cartró pedra, centres...)
2- Manteniment exteriors i jardineria
3- Manipulats de :ferro, plàstic i paper.
4-Elaboració productes alimentaris artesans (ametlles, oli, vinagre, .)
Depenen del grup i/o dia de la setmana es realitzen una o altre activitat
En general ha estat una entrevista molt interessant que m’ha ofert altre visió del Centre fóra de l’àmbit escolar. La informació facilitada ha estat adequada i de gran interès. També és d’agrair que s’han adaptant als meus interessos i demandes
jueves, 6 de mayo de 2010
OBSERVACIÓ A L’AULA: Coneixement de l’entorn i activitats escolars ( 5 h)
En altres les sessions d’observació dintre de l’aula he pogut participar de l’activitat de jardineria que duen a terme un grup de secundària de l’escola. Cal tenir present que aquesta es troba en un entorn privilegiat: una finca enmig de la serra de Collserola. Dintre de l’entorn natural del Centre, es pot gaudir d’amplis espais de jardí i fins i tot bosc. Justament, és aprofitant aquests primers, on es realitzen tasques de jardineria.
Tal i com ja vaig recollir en la primera aportació al bloc, el grup que realitza aquesta tasca és presenta capacitat ben diverses. Es tracta d’un grup fix de sis alumnes, però que no tenen perquè ser el mateix que realitzi un altre activitat en la seva totalitat.
Per posar un mica en situació, m’agradaria destacar que dintre de l’escola es concep la jardineria com una tasca de continuïtat, que possibilita la millora, adaptada i relacionada amb el món del treball. S’intenta que l’alumne s’impliqui en una feina en la que veu i viu tot un procés del principi al final, de tal manera que l’esforç realitzat té com a resultat: un producte tangible. Amb això, em ressalten, es pretén un augment l’ autoestima, la seguretat i autorealització del alumnat, recolzades també pel reconeixement dels altres. La jardineria està unida tant a la persona com al medi ambient, sent una feina que és pot cataloga d’infinita. El taller té com a característica la seva flexibilitat, doncs una primera intervenció es pot perfeccionar per fer-ho més factible, i amb idea de futur. També penso que cal destacar la seva adaptabilitat, ja que tant el procés, com les eines, els materials, la metodologia, etc. es poden adaptar a les característiques, capacitats, i necessitats de cada alumne que hi participa, fent que el noi/a condueixi el seu propi procés de desenvolupament, i augmenti la seva qualitat de vida i benestar personal.
Per tant, penso que tots quests conceptes potencien el TAV( Trànsit a la Vida Adulta), a partir de la idea de treballar cap el futur i amb el futur d’aquest alumnat. Unit, també, al concepte de transversalitat, on formes, colors, volums, processos, etc, s’uneixen en una complexitat que ajuda a l’alumnat
M’expliquen que al taller de jardineria és realitzen diferents activitats durant tot el curs, en funció de l’època de l’any que s’estigui, la situació climatològica del dia en sí, i la tasca a realitzar. Sempre hi ha un aprenentatge previ en cada tasca a realitzar: coneixement dels materials, cura i higiene de la persona, coneixement de les plantes, llavors, bulbs, etc, amb suport alternatiu de comunicació i l’objecte real.
Les diferents tasques que es realitzen són:
- Netejar i cura del jardí: treure males herbes, remoure terra, regar les plantes i testos de la finca, plantar i/o trasplantar plantes, llavors, bulbs. Tallar tiges per fer esqueixos, etc..
- Netejar de l’entorn de l’escola: escombrar la finca, separar el material orgànic d’altres materials.
- Fer compostatge amb el material orgànic extret de la netejar
- Plantar o trasplantar les tiges, flors, llavors o bulbs en els testos, tenint en compte els productes de cada temporada
- Identificar i fotografia les plantes per retolar-les
D’aquesta manera es manté un entorn agradable, es crea una mentalitat entre l’alumnat de sostenibilitat i de respecte al medi ambient i tot plegat augmenta la Qualitat de Vida de la Persona i la seva Felicitat, que al cap i a la fi són els eixos fonamentals que sembla que vol potenciar i garantir el Centre.
Tal i com ja vaig recollir en la primera aportació al bloc, el grup que realitza aquesta tasca és presenta capacitat ben diverses. Es tracta d’un grup fix de sis alumnes, però que no tenen perquè ser el mateix que realitzi un altre activitat en la seva totalitat.
Per posar un mica en situació, m’agradaria destacar que dintre de l’escola es concep la jardineria com una tasca de continuïtat, que possibilita la millora, adaptada i relacionada amb el món del treball. S’intenta que l’alumne s’impliqui en una feina en la que veu i viu tot un procés del principi al final, de tal manera que l’esforç realitzat té com a resultat: un producte tangible. Amb això, em ressalten, es pretén un augment l’ autoestima, la seguretat i autorealització del alumnat, recolzades també pel reconeixement dels altres. La jardineria està unida tant a la persona com al medi ambient, sent una feina que és pot cataloga d’infinita. El taller té com a característica la seva flexibilitat, doncs una primera intervenció es pot perfeccionar per fer-ho més factible, i amb idea de futur. També penso que cal destacar la seva adaptabilitat, ja que tant el procés, com les eines, els materials, la metodologia, etc. es poden adaptar a les característiques, capacitats, i necessitats de cada alumne que hi participa, fent que el noi/a condueixi el seu propi procés de desenvolupament, i augmenti la seva qualitat de vida i benestar personal.
Per tant, penso que tots quests conceptes potencien el TAV( Trànsit a la Vida Adulta), a partir de la idea de treballar cap el futur i amb el futur d’aquest alumnat. Unit, també, al concepte de transversalitat, on formes, colors, volums, processos, etc, s’uneixen en una complexitat que ajuda a l’alumnat
M’expliquen que al taller de jardineria és realitzen diferents activitats durant tot el curs, en funció de l’època de l’any que s’estigui, la situació climatològica del dia en sí, i la tasca a realitzar. Sempre hi ha un aprenentatge previ en cada tasca a realitzar: coneixement dels materials, cura i higiene de la persona, coneixement de les plantes, llavors, bulbs, etc, amb suport alternatiu de comunicació i l’objecte real.
Les diferents tasques que es realitzen són:
- Netejar i cura del jardí: treure males herbes, remoure terra, regar les plantes i testos de la finca, plantar i/o trasplantar plantes, llavors, bulbs. Tallar tiges per fer esqueixos, etc..
- Netejar de l’entorn de l’escola: escombrar la finca, separar el material orgànic d’altres materials.
- Fer compostatge amb el material orgànic extret de la netejar
- Plantar o trasplantar les tiges, flors, llavors o bulbs en els testos, tenint en compte els productes de cada temporada
- Identificar i fotografia les plantes per retolar-les
D’aquesta manera es manté un entorn agradable, es crea una mentalitat entre l’alumnat de sostenibilitat i de respecte al medi ambient i tot plegat augmenta la Qualitat de Vida de la Persona i la seva Felicitat, que al cap i a la fi són els eixos fonamentals que sembla que vol potenciar i garantir el Centre.
lunes, 26 de abril de 2010
REUNIONS EQUIP EDUCATIU CRAE: cerca/recollida d’informació relativa als alumnes. ( 2.30h)
Com a part de les meves pràctiques, realitzo dues reunions amb l’equip educatiu de la CRAE per tal de recollir informació relativa als alumnes observats. Bàsicament m’interessa conèixer aspectes personals rellevants dels alumnes, així com conèixer com es desenvolupen fóra de l’àmbit escolar.
M’expliquen que a les llars hi ha una planificació horària de totes les activitats individuals i col•lectives, amb les que es pretén potenciar les habilitats socials i individuals de la vida quotidiana. Cada persona té el seu projecte de vida adaptada a les seves necessitats, capacitats, i elecció amb la finalitat de potenciar l’autonomia , l’autodeterminació però sobretot la felicitat i la seva qualitat de vida.
Es per això que hi ha usuaris/es dels pisos que en arribar a la llar, surten p.e. a fer l’activitat escollida o anar de compres (utilització de l’espai comunitari com a eix de pertinença a la comunitat) mentre que d’altres es dediquen a fer activitats de la llar (posar rentadores, assecadores, doblegar i recollir roba col•lectiu i individual, preparar sopar, etc.. tot amb suport de l’educador/a)
Altres aspectes recollits a la reunió que m’agradaria destacar feien referència al fet que a les llars es dóna molta importància a crear espais individualitzats i col•lectius, que permetin crear sensació de control de la pròpia vida i de benestar, així con la sensació de pertinença a un grup. S’aprofiten moments com ara l’estona del sopar, un bon moment on els/elles comparteixen un espai on interelacionar-se, i explicar-se els seus problemes, les seves coses quotidianes etc. Un altre punt important és poder escollir allò que és vol fer: (Veure la TV, anar a dormir, sentir música, seure’s al sofà, etc…). Escollir el que es vol fer implica ser protagonista de la teva pròpia vida i per tant tenir un control d’ella.
A part de parlar del benestar emocional i físic, també es va fer referència al benestar material, ja que és molt important per tenir la sensació d’autonomia i autodeterminació, i qualitat de vida. Es treballen aspectes com ara: “saber que és la meva habitació, quines coses tinc, quins bens materials tinc, quin us puc fe d’ells, etc…” Fomentant la sensació de ser persona, i per tant ajudar a un mateix i al grup. Tenir els materials ordenats i cadascú al seu armari o calaixera, escollir que vols posar-te al dia següent (roba, colònia, sabates, etc…), saber que cal pel dia següent,etc… ofereix aquesta seguretat a la persona, potenciant el fet de ser protagonitza de la seva vida.
En resum, penso que han estat unes reunions molt interessants que m’ha ofert una visió tant de la tasca educativa fóra de l’àmbit de la l’escola, com dels propis alumnes.
M’expliquen que a les llars hi ha una planificació horària de totes les activitats individuals i col•lectives, amb les que es pretén potenciar les habilitats socials i individuals de la vida quotidiana. Cada persona té el seu projecte de vida adaptada a les seves necessitats, capacitats, i elecció amb la finalitat de potenciar l’autonomia , l’autodeterminació però sobretot la felicitat i la seva qualitat de vida.
Es per això que hi ha usuaris/es dels pisos que en arribar a la llar, surten p.e. a fer l’activitat escollida o anar de compres (utilització de l’espai comunitari com a eix de pertinença a la comunitat) mentre que d’altres es dediquen a fer activitats de la llar (posar rentadores, assecadores, doblegar i recollir roba col•lectiu i individual, preparar sopar, etc.. tot amb suport de l’educador/a)
Altres aspectes recollits a la reunió que m’agradaria destacar feien referència al fet que a les llars es dóna molta importància a crear espais individualitzats i col•lectius, que permetin crear sensació de control de la pròpia vida i de benestar, així con la sensació de pertinença a un grup. S’aprofiten moments com ara l’estona del sopar, un bon moment on els/elles comparteixen un espai on interelacionar-se, i explicar-se els seus problemes, les seves coses quotidianes etc. Un altre punt important és poder escollir allò que és vol fer: (Veure la TV, anar a dormir, sentir música, seure’s al sofà, etc…). Escollir el que es vol fer implica ser protagonista de la teva pròpia vida i per tant tenir un control d’ella.
A part de parlar del benestar emocional i físic, també es va fer referència al benestar material, ja que és molt important per tenir la sensació d’autonomia i autodeterminació, i qualitat de vida. Es treballen aspectes com ara: “saber que és la meva habitació, quines coses tinc, quins bens materials tinc, quin us puc fe d’ells, etc…” Fomentant la sensació de ser persona, i per tant ajudar a un mateix i al grup. Tenir els materials ordenats i cadascú al seu armari o calaixera, escollir que vols posar-te al dia següent (roba, colònia, sabates, etc…), saber que cal pel dia següent,etc… ofereix aquesta seguretat a la persona, potenciant el fet de ser protagonitza de la seva vida.
En resum, penso que han estat unes reunions molt interessants que m’ha ofert una visió tant de la tasca educativa fóra de l’àmbit de la l’escola, com dels propis alumnes.
lunes, 12 de abril de 2010
OBSERVACIÓ A L’AULA: Coneixement de l’entorn i activitats escolars ( 5 h)
En aquesta primera intervenció al bloc voldria donar a conèixer algunes dades generals de les meves pràctiques. Es tracta del CEE Aspasim, situat a Vallvidrera i la meva proposta d’intervenció es centrarà amb el grup de secundària, on atenen a alumnes amb edats compreses entre els 14 i els 21 anys. La meva proposta es basa en una intervenció socioeducativa i comunitària en alumnes de 18 a 21 anys ( agafaria només dos casos). El meu paper consistiria en plasmar com es treballa amb els alumnes aquest trànsit a la vida adulta. Hem basaré bàsicament en el treball que es realitza a l’escola, però també contemplant altres àmbits com ara la llar i temps de lleure. La persona que em supervisarà les pràctiques serà la cap d’estudis de l’escola.
La meva intenció en aquestes sessions inicials es centra bàsicament en observar als alumnes dintre de l’entorn escolar, amb l’objectiu principal de conèixer el nivell d’autonomia i d’habilitats dels alumnes, així com les activitats que es desenvolupen dintre de l’aula.
El grup de secundària està format actualment per 14 alumnes d’edats compreses entre els 14 i els 20 anys. Es tracta d’un grup heterogeni, on podem trobar alumnes amb afectacions, necessitats i capacitats diverses i complexes, però amb el nexe comú de la seva discapacitat psíquica. L’equip de professionals el componen tres tutors/es d’aula, més una figura d’educador. També trobem la figura del logopeda i la fisioterapeuta, que ofereixen suport i/o atenció individualitzada en aquells casos que ho requereixen.
Els alumnes es distribueixen en grups flexibles al llarg de la jornada escolar per tal de realitzar les diferents activitats plantejades. Segons l`horari que m’han proporcionat, tant els tutors i l’educador com els alumnes, fan activitats paral•lels al llarg de la jornada escolar. Generalment es parteix el grup en dos, tot i que en ocasions poden haver-hi un tercer grup ( en el cas de tractaments específics, com ara logopèdia ).
Aprofitaré aquests primeres observacions per escollir definitivament els dos alumnes sobre els que basaré el meu pràcticum.
El dimarts un grup acostuma a marxar a la biblioteca del poble. En general es tracta d’un grup que presenta un grau d’autonomia relativament bo, encara que en tots els casos es necessari la supervisió i control per part de l’adult. Em decideixo a acompanyar a aquest grup per tal de beure quins aspectes que es treballen i com es desenvolupen els alumnes dintre d’un entorn comunitari.
M’expliquen que, en principi, l’activitat està plantejada per a que els nois/es puguin des de llegir o mirar llibres i contes, tocar-los, tafanejar-los... O bé escoltar música,mirar una pel•lícula, navegar per Internet, buscar algun tipus d’informació, inclús fer fotocopies d’algun material.
Però per tal que això es pugui dur a terme, són cadascun dels alumnes té un carnet d’usuaris de la biblioteca que ha dur si en vol fer algun dels usos citats.
Entre d’altres, es poden destacar els següents objectius didàctics que es treballen al llarg d’aquesta activitat:
Interpretar ordres de complexitat diversa.
Comprendre/observar relats/imatges/escrits combinant diferents recursos comunicatius: còmic, revista juvenil, diari, cartell, mural, auques, àudio-visuals, revistes...
Identificar els diferents tipus de materials segons la seva funcionalitat i presentació : literaris i científics, revistes, cd’s...
Adquirir l’hàbit d’esperar per ser atès.
Estar en silenci o bé parlaren veu molt baixa.
Tenir cura del material prestat.
Portar les mans netes per no embrutar els llibres, revistes o discs compactes.
Tenir cura de no menjar ni beure per no fer malbé ni els llibres ni embrutar les taules ni cap material.
Deixar els llibres, un cop mirats, als carretons, excepte les enciclopèdies i les revistes que han de retornar al prestatge.
Respectar i apreciar els llibres, comportant-se adequadament en una biblioteca.
Però a part d’aquests aspectes també es treballen altres, com ara
• Expressar oralment, gestualment i/o amb sistemes augmentatius de comunicació, diferents intencions comunicatives
• Manifestar les seves emocions, interessos i preferències, oralment, gestualment i/o amb sistemes augmentatius de comunicació. .
• Entendre les intencions comunicatives de les altres persones pel gest i l’entonació.
• Respondre de forma adequada a expressions que s’utilitzen habitualment.
• Mostrar interès en la comunicació, posant atenció a les demandes i explicacions de les altres persones..
A continuació podeu observar algunes imatges de l'activitat
La meva intenció en aquestes sessions inicials es centra bàsicament en observar als alumnes dintre de l’entorn escolar, amb l’objectiu principal de conèixer el nivell d’autonomia i d’habilitats dels alumnes, així com les activitats que es desenvolupen dintre de l’aula.
El grup de secundària està format actualment per 14 alumnes d’edats compreses entre els 14 i els 20 anys. Es tracta d’un grup heterogeni, on podem trobar alumnes amb afectacions, necessitats i capacitats diverses i complexes, però amb el nexe comú de la seva discapacitat psíquica. L’equip de professionals el componen tres tutors/es d’aula, més una figura d’educador. També trobem la figura del logopeda i la fisioterapeuta, que ofereixen suport i/o atenció individualitzada en aquells casos que ho requereixen.
Els alumnes es distribueixen en grups flexibles al llarg de la jornada escolar per tal de realitzar les diferents activitats plantejades. Segons l`horari que m’han proporcionat, tant els tutors i l’educador com els alumnes, fan activitats paral•lels al llarg de la jornada escolar. Generalment es parteix el grup en dos, tot i que en ocasions poden haver-hi un tercer grup ( en el cas de tractaments específics, com ara logopèdia ).
Aprofitaré aquests primeres observacions per escollir definitivament els dos alumnes sobre els que basaré el meu pràcticum.
El dimarts un grup acostuma a marxar a la biblioteca del poble. En general es tracta d’un grup que presenta un grau d’autonomia relativament bo, encara que en tots els casos es necessari la supervisió i control per part de l’adult. Em decideixo a acompanyar a aquest grup per tal de beure quins aspectes que es treballen i com es desenvolupen els alumnes dintre d’un entorn comunitari.
M’expliquen que, en principi, l’activitat està plantejada per a que els nois/es puguin des de llegir o mirar llibres i contes, tocar-los, tafanejar-los... O bé escoltar música,mirar una pel•lícula, navegar per Internet, buscar algun tipus d’informació, inclús fer fotocopies d’algun material.
Però per tal que això es pugui dur a terme, són cadascun dels alumnes té un carnet d’usuaris de la biblioteca que ha dur si en vol fer algun dels usos citats.
Entre d’altres, es poden destacar els següents objectius didàctics que es treballen al llarg d’aquesta activitat:
Interpretar ordres de complexitat diversa.
Comprendre/observar relats/imatges/escrits combinant diferents recursos comunicatius: còmic, revista juvenil, diari, cartell, mural, auques, àudio-visuals, revistes...
Identificar els diferents tipus de materials segons la seva funcionalitat i presentació : literaris i científics, revistes, cd’s...
Adquirir l’hàbit d’esperar per ser atès.
Estar en silenci o bé parlaren veu molt baixa.
Tenir cura del material prestat.
Portar les mans netes per no embrutar els llibres, revistes o discs compactes.
Tenir cura de no menjar ni beure per no fer malbé ni els llibres ni embrutar les taules ni cap material.
Deixar els llibres, un cop mirats, als carretons, excepte les enciclopèdies i les revistes que han de retornar al prestatge.
Respectar i apreciar els llibres, comportant-se adequadament en una biblioteca.
Però a part d’aquests aspectes també es treballen altres, com ara
• Expressar oralment, gestualment i/o amb sistemes augmentatius de comunicació, diferents intencions comunicatives
• Manifestar les seves emocions, interessos i preferències, oralment, gestualment i/o amb sistemes augmentatius de comunicació. .
• Entendre les intencions comunicatives de les altres persones pel gest i l’entonació.
• Respondre de forma adequada a expressions que s’utilitzen habitualment.
• Mostrar interès en la comunicació, posant atenció a les demandes i explicacions de les altres persones..
A continuació podeu observar algunes imatges de l'activitat
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
